Anàlisi Mutacional i estudi d'associació del Gen receptor domini Discodina 1 (DDR1) en l'Esquizofrènia.

Año Académico: 2003
Universidad: ROVIRA I VIRGILI
Centro de Lectura: FACULTAT DE MEDICINA I CIENCIES DE LA SALUT
Departamento: METODOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA
Programa Doctorado: CIÈNCIES MÈDIQUES BÀSIQUES
Centro de Realización: FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT
Director: VILELLA CUADRADA ELISABET
Codirector: SANTAFÉ MARTÍNEZ MANUEL
Tribunal: CARRACEDO ÀLVAREZ ÀNGEL
TOMÀS I FERRÉ JOSEP MARIA
ESTIVILL I PALLEJÀ XAVIER
FAÑANÁS SAURA LOURDES
LABAD ALQUÉZAR ANTONIO

Descriptores: PSIQUIATRIA; GENETICA HUMANA; GENETICA MOLECULAR; CIENCIAS MEDICAS; BIOLOGIA HUMANA; CIENCIAS DE LA VIDA; GENETICA;
Resumen: El tema central d'aquesta tesi ha estat l'anàlisi de les variants en el gen receptor domini discoidina 1 (DDR1) en l'esquizofrènia i de les eines necessàries per l'estudi d'aquesta variabilitat. Dins del marc de la hipòtesi del neurodesenvolupament per l'esquizofrènia, el raonament que ens va empènyer a suggerir DDR1 com a gen candidat per aquesta malaltia va raure en la seva localització cromosòmica a 6p21.3, el seu patró d'expressió diferencial durant el neurodesenvolupament i el fet que es tractés d'un receptor tirosina quinasa de resposta a col.lagen, lligand de DDR1, el qual s'havia demostrat que modula la diferenciació i proliferació de cèl.lules neuroepitel.lials glials. En un primer estudi es va realitzar una anàlisi mutacional de les regions exòniques i exó-intró de DDR1 en un total de 100 malalts d'esquizofrènia. La tècnica emprada va ser la seqüènciació de pools de mostres de DNA. Es van identificar 17 variants: 16 SNPs i una deleció de 2 pb. En un segon estudi es va valorar si polimorfismes en el DDR1 estaven associats a l'esquizofrènia en una mostra de població espanyola (297 casos, 298 controls). Es van detectar diferències significatives en la distribució d'haplotips entre els dos grups d'estudi (p=0.002, 500 permutacions, Phase), però no en la distribució al.lèlica o genotípica de les variants individuals. A més, el LD detectat entre la variant N502S i la resta d'SNPs va ser baix en el grup dels casos però proper a 1 en el grup de controls. Per descartar que l'associació observada es pogués explicar per una estratificació genètica de la mostra d'estudi, es va aplicar el mètode descrit per Pritchard i col.laboradors. Els resultats no van evidenciar la presència de subpoblacions en la mostra estudiada. Malgrat no es va trobar una correlació directa entre cap dels al.lels o haplotips de la regió DDR1 i l'esquizofrènia, els resultats apunten que d'altres variants en DDR1 o regions flanquejants podrien tenir un paper en l'etiologia l'esquizofrènia. En el tercer estudi es va explorar la possibilitat de combinar els fluorocroms eTag™ amb la tècnica Invader® per l'anàlisi d'SNPs. Es va desenvolupar i optimitzar el protocol per l'anàlisi simultània de 10 SNPs. Es van genotipar un total de 480 mostres i els resultats es van comparar amb els obtinguts mitjançant el mètode PCR-RFLP. No es van observar discrepàncies en els resultats. Aquest és el primer treball on es demostra que el mètode anomenat eTag Multiplex Invader SNP Assay és una aproximació vàlida pel genotipatge d'SNPs. A part de les implicacions científiques i metodològiques, aquest treball de recerca posa de manifest la importància de l'epidemiologia genètica i dels estudis de casos i controls en malalties complexes, com l'esquizofrènia.